Ponemos poesía al Fin de año

La poesía está bien presente en nuestras vidas, y son muchos los poetas de Catalunya que han hecho referencia en sus versos al Fin de año. Recogemos 5 en las líneas que siguen.

ARA QUE L'ANY S'ACABA (Obra poètica/1, 1948-1971) - Miquel Martí i Pol

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

ANY NOU - Josep Carner

Ni l'astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l'aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l'encet, l'escorrialla.
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s'esmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l'estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

BON ANY NOU! (Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'any, 2013) - Joana Raspall

Campanetes de Nadal,
lluïssor de guarnitures
i un pessebre angelical
fet per mans de criatures.
Un avet al menjador,
al portal o bé a la sala;
un gran lot del bo i millor
damunt del bufet s'instal·la.
Mentre escumeja el xampany
a les copes dringadisses,
ens desitgem un bon any
i unes festes ben felices.

FI D'ANY - Joan Maragall

Seqüències.
El sol se pon emboirat
i tot lo mon vermelleja:
en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Darrera d'un vel daurat
la muntanya's transfigura:
sembla apariència pura,
sembla tota fantasia:
aixís, en la llunyania
esfumant-se capvespral,
de real tota ideal
va tornant la vida mia.

PRIMER D'ANY (Ara que és tard, 1975) - Joan Vinyoli

He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment han deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d'un altre
jardí, potser,
se'm tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l'any:
et donaré dos llibres
que t'he comprat.
En un cafè
t'hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.