11 d'octubre: L'Orfeó Català estrenava el 'Cant de la Senyera'

L'Orfeó Català estrenava el Cant de la senyera, al Monestir de Montserrat, l'11 d'octubre de 1896. Ho feia en una cerimònia de benedicció de la senyera de l'entitat. Símbol contra la repressió del catalanisme, el Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. També va actuar com a himne de Catalunya quan Els Segadors no era oficial, i, avui dia, molts cops s'interpreten conjuntament.

El règim franquista el va prohibir del 1939 al 1960. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l'element central dels Fets del Palau el 19 de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement del poeta català Joan Maragall amb presència de ministres de Franco.

Aquell dia, el programa del concert incloïa El cant de la senyera, però fou prohibit. L'Orfeó no el va interpretar, però una part del públic sí. Entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que tot i no ser al Palau era un dels organitzadors de la protesta i va ser sotmès a un consell de guerra i va anar a la presó.

Aquesta és la lletra del Cant de la senyera:

Tornada:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dona veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada