Què mengem per Carnaval?

La gastronomia pren un paper molt rellevant durant la celebració del Carnaval o Carnestoltes a Catalunya. I és que la festa, en bona part, va lligada als àpats, ja que, segons la tradició cristiana, aquest és un període previ a la Quaresma, temps d'abstinència i dejuni. Així, a grans tret, destaca que els àpats de Carnaval són menjars amb un alt contingut calòric, i en destaca la presència d'ous i carn de porc, dues de les menges que, durant la celebració cristiana de la Quaresma, estan prohibides.

Sigui per seguir amb el ritu de caràcter religiós, o sigui per tradició, aquests àpats s'han mantingut amb el pas dels anys, i avui volem repassar quins són aquests àpats tradicionals d'aquestes dates.

Què mengem per Dijous Gras?

El primer dia de Carnaval, el Dijous Gras o Dijous Llarder, té unes menges que el defineixen especialment. Aquest dia, tradicionalment, es menja botifarra d'ou i coca de llardons. A més, en alguns llocs encara es manté el costum de fer trobades amb amics o família a l'aire lliure per gaudir-ne.

La botifarra d'ou s'elabora amb carn de porc, ous, sal i pebre, i és similar a la botifarra blanca. Compartim la recepta per si us atreviu a fer-la casolana!

També hi ha la versió en truita, i és que moltes persones elaboren per al Dijous Gras truita de botifarra d'ou. Així és prepara.

Pel que fa a la coca de llardons, aquesta es fa amb farina, sucre, ous, llardons i pinyons. Mireu la recepta per fer-la a casa.

Però més enllà d'aquests tres àpats típics, trobem altres tradicions arreu de Catalunya. Una d'elles és la de menjar la Fogasseta. Una proposta d'alguns municipis de les Terres de l'Ebre que consisteix en un entrepà rodó farcit amb truita de carn, carxofes i alls tendres. Al Pallars Sobirà, d'altra banda, es menja un embotit que porta per nom Farcit de Carnaval, i que està fet estómac de porc farcit de carn picada, ous, pa, panses, arròs, all, pebre i julivert. I n'hi ha moltes més!

I fora de Catalunya?

La tradició gastronòmica dels dies de Carnaval va molt més enllà de Catalunya, i algunes de les propostes també es poden gaudir a casa nostra. Per exemple, la llet fregida de carnestoltes pren protagonisme a molts indrets de l'estat, i també a Catalunya. Un plat senzill, altament calòric que pren diferents noms en funció del territori. A Catalunya es coneix com a Llet de Pasqua; al País Basc, com a tostada de crema; i a Galicia, com a leite frito.

Les Orelles de carnestoltes són una de les tradicions del Carnaval gastronòmic a Galícia i a Lleó. Són unes porcions de massa cruixent i fregida que se serveixen cobertes de sucre en pols. També a Galícia, per Carnaval, es mengen Filloas, una espècie de crepes que es poden menjar soles, o farcides de dolç o salat.

A Astúries és tradició menjar una cresta dolça farcida de nous, sucre i anís, que es diuen Casadiellas asturianes. I si viatgem fins a les Canàries, allà la mel pren un gran protagonisme. Així, s'hi mengen sopes de mel, Torrijas de carabassa i Truites de Carnaval, fetes amb farina, sucre, ous, llet, anís, canyella i mel.

Aquests són només alguns exemples! La gastronomia és mot rica quan es parla de Carnaval.

I acabem la festa amb sardines!

I després de tants de dies menjant carn, el producte estrella del darrer dia de Carnaval, Dimecres de Cendra, és la sardina. Recordem que és aquest dia quan es fa, tradicionalment, l'Enterrament de la Sardina, que simbolitza l'enterrament del Rei Carnestoltes i, així, el tancament del cicle de Carnaval.

És en aquest moment quan en molts municipis és tradicional fer una sardinada popular. Una tradició que ha anat evolucionant, i actualment també se serveixen entrepans de sardines de llauna, o coca de sardines, entre altres.

I ara que ja saps què mengem per Carnaval, ja tens els ingredients a punt per preparar tots aquests àpats? (O alguns d'ells?).