El Virolai, l'himne a la patrona de Catalunya
El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX
Avui, 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, recordem el virolai, l'himne dedicat a la Patrona de Catalunya que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. El seu origen cal buscar-lo durant la celebració del Mil·lenari de Montserrat. Així, el 20 de febrer de 1880, Josep Rodoreda i Santigós va guanyar el concurs musical organitzat per commemorar la celebració. Un concurs per posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer, al qual es van presentar 68 partitures.
El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme.
I ara que ja en sabem la història, el cantem?
Aquesta és la seva lletra:
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.
Mística Font de l'aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.