Qui és la Vella Quaresma?

El passat dimecres, 17 de febrer, era Dimecres de Cendra, i amb ell es posava punt final a la celebració de Carnaval i s'iniciava el període de Quaresma (als calendaris litúrgics catòlic i anglicà, quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua).

Com ve és sabut, l'imaginari català està ple de personatges que marquen el calendari anual d'una manera ben gràfica. I aquest període no podia ser menys: el personatge que simbolitza gràficament aquest període és la Vella Quaresma. Un personatge que també està present a altres zones de la mediterrània, com a Grècia, on se l'anomena la senyora Quaresma.

Segons explica la tradició, durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. Però és la Vella Quaresma qui acaba guanyant, fent que s'abandonin les lleis del rei Carnestoltes, passant així de la rauxa a la calma, amb dies de dejuni i ordre. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua, i només els diumenges es podia menjar peix.

Així, la Vella Quaresma pren la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Aquesta, el fet de tenir set cames, és una de les singularitats del personatge, juntament amb el fet que a la mà hi porta un bacallà, i una cistella de verdures, simbolitzant que és època d'abstinència de carn.

Tot i que en molts casos ha perdut el seu rerefons religiós, la Vella Quaresma és habitual en l'imaginari popular, i fa les funcions de calendari. Cama a cama, ens porta a la Setmana Santa. El ritu al seu voltant marca que cada setmana li hem de treure una cama i, quan ja no n'hi queda cap, es crema la figura, simbolitzant així la fi del període d'abstinència.