Tarragona està de Festa Major!

Fins al 24 de setembre, la ciutat de Tarragona està de Festa Major celebrant Santa Tecla, patrona de la capital tarragonina. Unes festes que arrencaven dia 13 d'aquest mateix mes, i que tenen com a dia central el 23 de setembre, festivitat de la patrona de la ciutat.

Una festa declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional l'any 1996 i Festa Patrimonial d'Interès Nacional l'any 2010 pel Govern de la Generalitat de Catalunya, i declarada també Festa d'Interès Turístic pel Govern de l'Estat l'any 2002.

No en va, és una de les festes majors més emblemàtiques dels Països Catalans. Una festa amb uns orígens que es remunten al segle XIV, amb l'arribada de la relíquia de santa Tecla a la ciutat.

Podeu consultar tot el programa d'actes, en aquest enllaç.

Durant més d'una setmana, locals i visitants surten al carrer per envair els espais més emblemàtics de la ciutat on es duen a terme els actes tradicionals, festius, religiosos i gastronòmics.

La Diada de Santa Tecla, el dia 23 a la tarda, el Seguici Popular es passeja pels carrers de la Part Alta (nucli antic) obrint pas a la relíquia. Destaca l'entrada del braç a la Catedral amb el ball conjunt dels elements tradicionals, els pilars de les colles castelleres, el repic de les campanes i els focs d'artifici.

Fem una mica d'història

Si bé a Tarragona el culte a santa Tecla ja era practicat des de molt antic, no serà fins al període de la Reconquesta quan les festes perfilen l'estructura embrionària que es perpetuarà i que pren el carrer com a espai essencial per a la seva realització. L'any 1091 el papa Urbà II restableix la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla (23 de setembre) jornada de precepte i celebració principal de l'any.

El 17 de maig de 1321 arribà a Tarragona la relíquia del sant braç de la patrona. La ciutat preparà una rebuda espectacular i impactant, que va servir com a punt de referència per a la posterior estructuració de la festa. Per primer cop la població ocupa el carrer i se'l fa seu, a través de tots els seus estaments: polític, eclesiàstic, militar i treballador. La transcendència ciutadana que aquest acte tingué, i també l'equiparació de la festivitat de Santa Tecla a la del Corpus Christi, conduiran a la instauració de la celebració solemne de l'octava de Santa Tecla a partir del 1359, i a la publicació d'un document clau per entendre les festes: les Ordinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de 1370 estableix l'arquebisbe Pere Clasquerí a instàncies dels cònsols de la ciutat.

A les danses, embrió del seguici popular, s'aniran sumant elements que complicaran i completaran progressivament la dimensió de la festa. A partir del 1381 és documentat el bestiari fantàstic i popular; a partir del 1385, els personatges bíblics; des de 1399, les figures hagiogràfiques inanimades; des del 1402, els jocs o representacions al·legòriques i els entremesos.

El XIX serà un segle crucial per a l'evolució de les festes de Santa Tecla. Al llarg de la seva primera meitat es definirà la morfologia dels castells i el seu paper dins la celebració. La segona meitat del XIX comporta una nova refosa de les festes. D'una banda, l'Ajuntament col·loca els seus elements definidors en el seguici popular a una categoria artística elevada. D'altra banda, la pirotècnia adquireix una major importància en la festa.

El segle XX, fins a l'arribada dels ajuntaments democràtics de la dècada de 1970, serà un període més aviat fosc per al conjunt de les festes de Santa Tecla. L'arribada dels ajuntaments democràtics va comportar la reivindicació de les festes de Santa Tecla com la celebració gran de la ciutat de Tarragona. La recuperació del seguici popular, la reinstauració de les tronades, el retrobament dels tocs manuals de campanes, la difusió, l'extensió i la millora del toc de la gralla i el tabal, la diversificació dels instruments tradicionals, i també la seva aplicació, són algunes de les característiques de les festes de Santa Tecla actuals.