Picasso i Dalí erotitzen la tardor barcelonina

El Museu de l'Eròtica de Barcelona (MEB) acull, des del 23 d'octubre, dues noves sales d'exposició dedicades a dos dels més grans artistes de la història de l'art, i més concretament, de l'art eròtic, Pablo Picasso i Salvador Dalí.

Les grans protagonistes d'aquesta exposició són 12 litografies de la Suite 347 que la institució ha adquirit ampliant així el seu fons de col·lecció dedicat a l'artista i que ja comptava amb dos gravats de la mateixa Suite, "Cita de Bany Turc: dones prenent el sol en la piscina" (1968) i "Carro romà amb amazona caient-se, dona nua i espectadors" (1968). De fet, el museu va engrossir recentment la col·lecció dedicada al geni de Figueres amb l'adquisició d'un gravat titulat "El Judici de Paris" (1981).

"Si és cast, no és art"

Pablo Picasso no és només un dels més grans artistes de la història, sinó que no podríem parlar d'art eròtic sense nomenar-ho. L'artista va explorar el sexe i la sexualitat humana de manera audaç i sense tabús tractant de capturar l'esmunyedissa essència del desig. La seva vida personal i les seves múltiples relacions amoroses es reflecteixen en la seva obra. "Som l'únic Museu d'història de l'art eròtic d'Espanya i Catalunya i era fonamental per a nosaltres que dos grans artistes com Picasso i Dalí tinguessin un espai privilegiat, l'art eròtic no s'entén sense conèixer les seves obres", afirma Sarah Rippert, directora del MEB.

Litografies i gravats de la Suite 347, la més eròtica de l'artista

La sala dedicada a Picasso s'inaugura després de la recent adquisició de 12 litografies de la Suite 347. Situada en 1968, la Suite 347 pertany a l'etapa final de Picasso i és fruit de la seva observació dels grans mestres de la pintura europea dels segles XVI al XIX. El circ, els cavallers i els mosqueters, el nu femení i les referències artístiques vinculades a Rafael, a El Greco, Rembrandt, Velázquez, Ingress, Delacroix, Monet o Poussin centren la seva temàtica. Però sobretot, la Suite 347 reflecteix el diàleg de l'artista amb les seves obres. Aquesta suite es va mostrar per primera vegada el 1968 en la Galerie Louise Leiris de París i pel seu alt caràcter eròtic es va exposar en una sala privada.

Dalí també té el seu espai en el MEB

D'altra banda, Dalí també té el seu propi espai expositiu. Les dues grans joies dalinianes en el MEB són "Venus i l'amor" (1971), un gravat protagonitzat per una peculiar i eròtica deessa de l'amor acompanyada per Cupido, i la recent incorporació a la col·lecció, el gravat aiguafort "El Judici de Paris" (1981), clar exemple del surrealisme més eròtic de Dalí on es representa la mítica història del príncep troià que va raptar a Helena i on destaquen els nus de Hera, Afrodita i Atenea. En exposició, el visitant també pot gaudir de "Les set arts" (1980), una col·lecció de plats de porcellana d'edició limitada en la qual Dalí retrata la seva particular visió de les set arts.

Educació sexual i grans genis de l'art

Sexe, relacions i nu envaeixen més que mai les parets del MEB convidant al delit del visitant i també a la reflexió. De fet, totes dues sales es recorren en els diversos tours educatius organitzats des de l'àrea didàctica del museu, la responsable del qual és la sexòloga del MEB, Sigrid Cervera. Cervera ha desenvolupat per al museu el projecte educatiu "Art i Sexologia": "La nostra missió no sols està a adquirir i exposar; el MEB ha fet una gran i singular aposta per l'estudi i la recerca des del marc sexològic". Cervera assegura que "pretenem aprofundir en l'estudi dels sexes a través de la història de l'art eròtic, així convertim el museu no sols en un lloc en el qual s'exposen al públic objectes i obres d'interès cultural sinó en un espai en el qual aprendre, on l'educació sexual pren forma".

FONT: Museu de l'Eròtica de Barcelona