El poder de les herbes remeieres per Sant Joan

La nit màgica de Sant Joan és moment de rituals i tradicions que conviden a reiniciar-se. És una d'aquelles dates, com Cap d'Any, en què el sentit de canvi o de renovació del temps és més explícit. Així, són molts els sortilegis, ordalies i formuletes que han arribat als nostres dies.

Uns dels elements de primer ordre de la nit de Sant Joan són els vegetals. Herbes, plantes, flors i arbres adquireixen propietats i potencialitats extraordinàries. Algunes recauen en el camp medicinal i remeier, i algunes altres plenament en el terreny de la màgia.

De fet, els venedors d'herbes remeieres utilitzaven com a reclam i garantia d'efectivitat el fet que havien estat collides la nit de Sant Joan. Un fet que té una explicació, i és que sembla que aquesta efectivitat té un fonament astronòmic, relacionat amb les hores d'insolació, que durant aquells dies es troba en el punt màxim.

Unes propietats que s'atribueixen a múltiples plantes, però n'hi ha set varietats que tenen especial renom la nit de Sant Joan. Aquestes són la berbena, la sàlvia, l'artemisa, l'espígol, el romaní, la ruda i el pericó, conegut també com a 'herba de Sant Joan'. Aquesta darrera és la més popular, i també efectiva, ja que per Sant Joan és quan té la flor en el moment de màxima concentració de principis actius. Amb aquesta s'elabora el popular l'oli de cop.

Així, és costum, la nit i matinada de Sant Joan, recol·lectar herbes remeieres per fer licors o remeis casolans, o bé per assecar-les i utilitzar-les durant l'hivern. Amb tot, cal seguir una sèrie de recomanacions a l'hora de recol·lectar-les, ja que les herbes silvestres no són un recurs inesgotable.

Alguns consells:

• No recol·lectar totes les plantes que hi hagi en un determinat indret.
• Recol·lectar una petita porció de cada planta.
• Deixar una part de la planta viva.
• Mai arrencar-les de soca-rel.
• Limitar al màxim el nombre de plantes a collir en una determinada població així com els grams de material vegetal a collir de cada planta.
• Respectar el període de retorn, és a dir, el temps que cal esperar abans de dur a terme una nova recol·lecció en un mateix lloc.