Una de les llegendes més conegudes de Catalunya és la que protagonitza un terrible monstre que vivia a les profunditats de l’estany de Banyoles al segle VIII.
El descriuen com una bèstia ferotge, esgarrifosa i indestructible. Tenia tot el cos cobert d’afilades pues d’os i, tot i que tenia ales, no podia volar a causa de les seves proporcions descomunals. També s’afirma que dels ulls li sortien espurnes i que tenia un alè tan pestilent que assecava les plantes i feia emmalaltir les persones i animals.
Cada dia els banyolins havien de sacrificar una criatura per tenir el monstre satisfet. La desesperació dels habitants era tal que van demanar ajuda a Mer (o Emeri), un monjo fill de Narbona (França), que va arribar a Catalunya amb les tropes de Carlemany per combatre l’exèrcit àrab. Diu la llegenda que Mer se’n va anar a l’amagatall del drac, i després de resar, l’animal no el va atacar i es va quedar quiet.
Mer va aparèixer pel poble passejant el monstre com si fos un gosset. L’animal semblava llavors totalment inofensiu. Atemorits, els habitants del poble van preguntar què havia fet i ell va respondre que l’havia convertit en vegetarià. Des d’aquell moment, el monstre només es va alimentar de les verdures que els banyolins li donaven.