Com se celebra (i es prepara) Nadal a Catalunya?

Ara que ja ha passat el pont de la Puríssima, ja és més evident que mai que les festes nadalenques ja són a tocar. I és que arriben dies de celebracions a Catalunya, i arreu del món. Però, sabeu quin és l'origen d'aquesta festa?

Nadal és una festa d'origen religiós en la qual es commemora el naixement de Jesucrist. Però, com en moltes de les celebracions de caràcter religiós, cal buscar el seu origen en el món pagà, ja que aquesta celebració coincideix amb el solstici d'hivern, moment en el qual es comença a allargar el dia.

Tot i que en l'actualitat a finals de novembre o principis de desembre, l'ambient nadalenc ja es respira a places i carrers, amb els llums de Nadal encesos i fires i mercats a cada racó del país, el conjunt de les celebracions s'inicia tradicionalment el dia 13 de desembre, coincidint amb Santa Llúcia. Era aquest dia quan, segons la tradició, s'instal·lava la Fira de Nadal, coneguda com de Santa Llúcia, on poder adquirir elements nadalencs per guarnir la casa. Com dèiem, però, actualment, aquestes fires comencen a finals de novembre, i s'estenen a la majoria de municipis de Catalunya fins a la vigília de Nadal, el 24 de desembre.

És aquella nit, la vigília de Nadal, quan s'esdevé un dels moments més màgics de l'any per a la canalla aquí a casa nostra. És la nit en què es fa cagar el tió, un dels personatges nadalencs més importants de l'imaginari català. Encara que és difícil concretar quin és l'origen d'aquest entranyable personatge, posar el tió a casa era un símbol de veneració, i ell com a retorn, escalfava la llar. Per això se l'atiava amb un bastó, per mantenir el seu caliu. Amb els anys, aquest retorn es va substituir per llaminadures, símbol de l'abundància promesa després de l'hivern.

El dia central de la celebració arriba l'endemà, el 25 de desembre, quan és Nadal. Segons les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d'hivern, però el cristianisme va transformar la celebració donant-li un caire religiós. Aquest dia, el més tradicional és fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d'olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. I a la sobretaula, toca gaudir de la màgia nadalenca, i és tradició recitar versos nadalencs per part de la canalla, a més de cantar nadales.

Però la celebració no s'acaba aquí. I és que a Catalunya continua el 26 de desembre, dia de Sant Esteve. És una continuació de Nadal, on reunir-se amb la resta de la família amb qui no s'ha pogut estar el dia de Nadal. El dia està centrat en el dinar, i tradicionalment s'aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.

Ara que ja en coneixem l'origen, és hora de guarnir la llar i preparar-se per uns dels dies més màgics de l'any!