Bosser: "La qualitat, si treballes molt bé, no la poden aconseguir els instruments de fàbrica"

La Fira de Lutiers de Cervera, que se celebra cada any coincidint amb la Càtedra Cervera Emili Pujol, és una cita imperdible per a aquells amants de la música i dels instruments singulars elaborats per autèntics artesans que afegeixen aquest punt de valor a unes peces úniques i singulars.

Enguany, la fira arribava a la majoria d'edat el dimecres 20 de juliol, aplegant una desena de professionals que van poder mostrar el seu treball i les seves innovacions a tots aquells que s'hi van acostar.

Parlem amb Jaume Bosser Artal, Lutier que treballa des del seu taller a Orpí, per conèixer els secrets d'un ofici que perdura.

Què és un lutier?

Etimològicament, "Luthier" és una paraula francesa que vol dir "constructor de llaüts". Això és perquè, al segle XVI i XVII, l'instrument més comú era el llaüt. Els mateixos artesans construïen llaüts, com a instruments de corda fregada: l'especialització va venir després. Però, curiosament, va quedar aquest nom, Luthier, derivat de la paraula "luth" en francès, pel prestigi que tenia el llaüt. Ara es fa servir genèricament com a constructor d'instruments musicals, però més específicament per a la família dels instruments d'arc. És curiós que, a França, els que es dediquen a fer llaüts no es diuen lutiers, sinó "facteur du luth", per especificar que són constructors de llaüt, perquè si diuen lutiers, es pensaran que fan violins, i no, han de dir que fan llaüts.

En què consisteix la feina d'un lutier?

Hi ha dos pilars, que són la construcció, i la reparació o restauració. La majoria de lutiers viuen sobretot de la reparació i manteniment, posada a punt i muntatge, compravenda (compres instruments que estan fets caldo, els arregles i els tornes a vendre)... això és el màxim volum del negoci. El que és construcció, o és una part petita del negoci, o costa molt especialitzar-se només a construir. Jo mateix, per exemple, no només construeixo... tot i que ara m'aniria bé només construir. Perquè fas les dues coses, perquè dius "si em falten encàrrecs, va bé tenir un flux de restauracions", però a la que comences a tenir encàrrecs, les reparacions et retarden molt els encàrrecs. Llavors, i hi ha gent que no m'encarrega instruments perquè els he de fer esperar tres anys. Si no fes reparacions potser haurien d'esperar 2, i sí que l'encarregarien. Sempre estàs en un equilibri inestable. Hi ha un col·lega meu que diu que en aquest ofici sempre tens la sensació de penjar d'un fil. El que passa és que un altre em va dir que aquesta sensació la té molta gent, no solament en lutier.

Què els suposa participar d'una fira d'aquestes característiques?

És un aparador. A mi em va molt bé en aquest moment, ja que necessito donar-me a conèixer, que necessito que molta gent provi els meus instruments. Si visqués a Barcelona, potser no necessitaria tant això, però vivint on visc, en un lloc remot, necessito aprofitar les ocasions en què molta gent que toca allò que jo faig es concentra en un lloc per poder provar els instruments.

Quin és l'objectiu final?

Bàsicament, busco algú a qui li agradi molt l'instrument meu i el compri. Estic intentant fer-me un nom entre els instruments d'arc. Perquè jo ja tinc un nom en els llaüts i guitarres antics, però aquest nom no em serveix de res si vull fer instruments d'arc. Per fer-me aquest nom, necessito que molta gent provin els meus instruments, que els hi agradin, que els impressionin, i que finalment algú me'n compri un, i a la que vagin circulant, doncs, "ostres, que bé sona això, qui t'ho ha fet?"... i això fins que un dia et compra un instrument un professor o un músic, algú que ja toca bastant, i llavors ja tens la vida resolta com qui diu. És el que em va passar amb les tiorbes, que és amb el que toca el Savall, i a partir d'aquí no he deixat de fer encàrrecs.

El seu és un ofici ben valorat?

Per ser un ofici artesà, ho tenim millor que altres oficis artesans, perquè, al final, el nivell de qualitat que pots aconseguir si treballes molt bé no el poden aconseguir els instruments de fàbrica, encara. Trobes gent disposada a gastar-se molts diners en aquella cosa, perquè els hi fa el servei molt millor que un fet en sèrie.

Quin és el principal problema que es troben?

Hi ha dos problemes. Quin poder adquisitiu tenen els que t'han de comprar, i el ràpid que ells poden amortitzar aquesta inversió. En països pobres com aquest, que els músics van molt pelats, (excepte els músics que poden tocar en orquestres i cobrar bons sous), com un guitarrista o un que faci música antiga, que li surten quatre bolos, costa molt arribar a amortitzar els instruments. Llavors, sempre hi ha un estira-i-arronsa que, jo voldria apujar preus, perquè els números em surten justets, però si apujo preus, hi ha molta gent que no me'ls podrà comprar. Tanmateix, si els faig barats, qui no podrà seguir sóc jo. Això parlant de guitarres o instruments antics.

I en corda fregada?

La corda fregada és un món a part, perquè, primera, ens comparem amb instruments que fa anys que estan en subhasta, que estan amb uns preus tan astronòmics, que tu fas un preu un milió d'euros més barat que un Stradivarius, i encara et queden uns 20.000 euros, que està molt bé. Per altra banda, els violinistes troben moltes feines en orquestres, tot i que hi ha "hòsties" per entrar-hi, però si ho aconsegueixen, poden tenir un sou com per permetre's demanar un crèdit per comprar-se un instrument bo. Els lutiers de violins poden demanar molt més que els de guitarra o instruments antics.

Què busca el visitant de la Fira de Lutiers?

Depèn de cadascú, i del nivell en el qual està. Quan estàs estudiant música, arriba un moment, a mesura que vas millorant tècnicament, que tu trobes que l'instrument que tens et frena una mica, i llavors és un moment que necessites un instrument millor que el que tens, i dins d'això hi ha una gamma. Els nanos que estan a grau mig, els que ja salten a professional, els que estan ja a professional. Llavors, depenent de la gent que assisteixi al curs, poden buscar una cosa o una altra, i de fet aquí hi ha una gamma de qualitats diferent.

Com reivindica el seu paper i la seva feina?

Per posar una comparació, un pagès que faci vi, si fa un vi normalet, doncs acabarà plegant. Per poder cobrar bé el litre de vi, ha de fer un vi de molt bona qualitat. Doncs a nosaltres ens passa el mateix. Si fas uns instruments que no hi ha gaire diferència amb els millors instruments de fàbrica, tard o d'hora hauràs de plegar, perquè les fàbriques sempre ho faran més barat que tu. L'única manera de sobreviure és construir amb una qualitat per sobre d'això, amb el que has de tirar molt de sensibilitat, d'entendre els músics... I d'humilitat també, o sigui, comprendre les necessitats d'ells i creure que és més important el que ells volen que el que tu penses que hauria de ser. Hi ha lutiers als qui els mata l'arrogància que tenen. Un dels mestres que vaig tenir, el Manuel Garcia Mayoral, tenia una frase molt bona que deia: "a mi, los que me han enseñado a hacer guitarres, son los guitarrista", i és a força de provar els instruments, criticar, dir "mira, això està bé, però trobo que li falta una mica d'aquí...". Si en lloc de pensar "aquest tio és imbècil", penses "ostres, com ho faré per millorar això que m'està dient"... doncs vas aconseguint pujar el nivell dels teus propis instruments, i és l'única manera de sobreviure.

Dilluns, 25 de juliol, no et perdis el reportatge sobre la Fira de Lutiers!