4 poemes per Sant Joan

Arriba una nit carregada de màgia a Catalunya, la nit de Sant Joan, i són molts els poetes catalans que s'han inspirat en aquest dia per crear els seus versos. N'hi ha per a tots els gustos, però avui en recordem quatre. Quin és el vostre preferit?

L'aufàbrega - Joan Maragall

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

La lluna de Sant Joan - Maria Dolors Pellicer

La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.

Joan Alcover

Els focs de Sant Joan la nit perfumen;
mes de tots els amors, sols un n'alena.
Salten de mont en mont llengües de flama
dient el pacte espiritual que ens lliga.

No vam saltar ni l'última foguera - Marta Pessarrodona

No vam saltar ni l'última foguera.
Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases.
Nit de somnífer, letífera remor.

(¿Quant de temps ha calgut
per saber cobejar el corb
—aquest literari animalot
de color d'ala de mosca?)

Nit per no viure-la:
dolor adeu, adeu amor.
Ho havíem cremat ja tot.